Aquesta frase es feia servir a la Barcelona de la postguerra per descriure el poder de Julio Muñoz Ramonet, un empresari que va acumular una gran fortuna gràcies a l’estraperlo i als seus contactes amb el règim franquista. Durant la dècada de 1960, a causa de la crisi del sector tèxtil, la companyia propietària de Can Batlló va fer fallida i el complex va ser adquirit per Muñoz Ramonet, qui el va reconvertir en un polígon industrial.
Les naus es van compartimentar en uns 700 espais que es van llogar a petits industrials, funcionant com a tallers i magatzems. Aquesta reconversió va transformar Can Batlló en un autèntic ecosistema empresarial, on oficis tradicionals, tallers de producció i espais de trobada empresarial coexistien, mantenint així la seva activitat industrial. Per tant, durant la segona meitat del segle XX, Can Batlló va actuar com un viver d’empreses, acollint nombrosos petits negocis i emprenedors que van continuar la seva tradició productiva.