Can Batlló com a inspiració: transformar sense perdre l’arrel
Can Batlló, pulmó industrial de Sants

Construït l’any 1878, Can Batlló va ocupar prop de 14 hectàrees i va funcionar com una autèntica ciutat manufacturera.
Més de 2.000 treballadors hi van desenvolupar la seva activitat, convertint el complex en un dels principals centres de producció industrial del país.

La seva magnitud li va valer el nom de “la catedral del treball”, una expressió que posa en relleu tant la seva grandesa arquitectònica com la seva importància econòmica i social.

Una ciutat dins la ciutat

Can Batlló simbolitza la força industrial que va marcar el barri de Sants i l’evolució econòmica de Barcelona.
Un recinte que va ser motor productiu, espai de treball i expressió de la modernitat industrial catalana.

La seva arquitectura imponent —naus diàfanes, estructures de ferro i maó vist— evoca una combinació de solidesa i innovació que va definir una època.

Can Batlló com a inspiració: transformar sense perdre l’arrel
Can Batlló, pulmó industrial de Sants

Construït l’any 1878, Can Batlló va ocupar prop de 14 hectàrees i va funcionar com una autèntica ciutat manufacturera.
Més de 2.000 treballadors hi van desenvolupar la seva activitat, convertint el complex en un dels principals centres de producció industrial del país.

La seva magnitud li va valer el nom de “la catedral del treball”, una expressió que posa en relleu tant la seva grandesa arquitectònica com la seva importància econòmica i social.

Una ciutat dins la ciutat

Can Batlló simbolitza la força industrial que va marcar el barri de Sants i l’evolució econòmica de Barcelona.
Un recinte que va ser motor productiu, espai de treball i expressió de la modernitat industrial catalana.

La seva arquitectura imponent —naus diàfanes, estructures de ferro i maó vist— evoca una combinació de solidesa i innovació que va definir una època.

«Después de Dios, Muñoz»

Aquesta frase es feia servir a la Barcelona de la postguerra per descriure el poder de Julio Muñoz Ramonet, un empresari que va acumular una gran fortuna gràcies a l’estraperlo i als seus contactes amb el règim franquista. Durant la dècada de 1960, a causa de la crisi del sector tèxtil, la companyia propietària de Can Batlló va fer fallida i el complex va ser adquirit per Muñoz Ramonet, qui el va reconvertir en un polígon industrial. 

Un viver d’empreses

 Les naus es van compartimentar en uns 700 espais que es van llogar a petits industrials, funcionant com a tallers i magatzems. Aquesta reconversió va transformar Can Batlló en un autèntic ecosistema empresarial, on oficis tradicionals, tallers de producció i espais de trobada empresarial coexistien, mantenint així la seva activitat industrial. Per tant, durant la segona meitat del segle XX, Can Batlló va actuar com un viver d’empreses, acollint nombrosos petits negocis i emprenedors que van continuar la seva tradició productiva. 

Can Batlló i Magòria
El Tribeca de Barcelona

Can Batlló i Magòria són espais emblemàtics que evoquen l’herència industrial de Barcelona i la seva transformació cap a nous usos empresarials i professionals. Igual que Tribeca a Nova York, aquests recintes van ser motors econòmics durant la seva etapa fabril i han evolucionat amb el temps, combinant la solidesa arquitectònica del passat amb la modernitat del present. 

Fusió entre tradició i contemporaneïtat

La seva essència es troba en el contrast harmoniós entre naus històriques de maó vist, estructures de ferro i edificis moderns que projecten el futur. Aquesta fusió entre tradició i contemporaneïtat crea un entorn únic per a l’empresa i el talent. Can Batlló i Magòria no són només espais amb història, sinó escenaris per a noves iniciatives que busquen innovació sense renunciar a l’arrel industrial. Inspirats en aquest diàleg entre el vell i el nou, apostem per una imatge que connecta amb la cultura empresarial, la creativitat i la capacitat de transformar idees en realitats. 

Can Batlló i Magòria
El Tribeca de Barcelona

Can Batlló i Magòria són espais emblemàtics que evoquen l’herència industrial de Barcelona i la seva transformació cap a nous usos empresarials i professionals. Igual que Tribeca a Nova York, aquests recintes van ser motors econòmics durant la seva etapa fabril i han evolucionat amb el temps, combinant la solidesa arquitectònica del passat amb la modernitat del present. 

Fusió entre tradició i contemporaneïtat

La seva essència es troba en el contrast harmoniós entre naus històriques de maó vist, estructures de ferro i edificis moderns que projecten el futur. Aquesta fusió entre tradició i contemporaneïtat crea un entorn únic per a l’empresa i el talent. Can Batlló i Magòria no són només espais amb història, sinó escenaris per a noves iniciatives que busquen innovació sense renunciar a l’arrel industrial. Inspirats en aquest diàleg entre el vell i el nou, apostem per una imatge que connecta amb la cultura empresarial, la creativitat i la capacitat de transformar idees en realitats.